Una drag queen catalana, de Mont-roig del Camp, podem veure-la actuar, dinamitzar i presentar a reu de l'entorn rural de Catalunya, compromesa amb la descentralització de la cultura queer catalana. Destaca per combinar l'entreteniment i el compromís social trencant l'estigma en vers el travestisme i les dissidències sexuals i de gènere arreu del territori.
CATALANS D'ABANS
Obtener enlace
Facebook
X
Pinterest
Correo electrónico
Otras aplicaciones
Dins del programa Espai Obert, presentat per Kuka Fernández, la secció de Maria Espetek ens convida a descobrir el talent i la passió que impulsen petits negocis i projectes emprenedors. Maria visita iniciatives nascudes de la creativitat i el compromís dels seus protagonistes, tot aprofundint en la seva identitat, els seus valors i la seva trajectòria, posant en valor l'artesania i ruralitat que ens conecta amb les nostres arrels. Finalment, Maria participa activament en l’activitat o disciplina que defineix cada projecte, oferint una mirada propera, autèntica i plena d’energia sobre l’emprenedoria local.
Visitem el poble de Rasquera, a la Ribera d'Ebre, per conèixer de prop l'artesania alimentària local. La protagonista d'avui és la Laura, una emprenedora que regenta la Carnisseria Maria Pou, on exerceix l'ofici de carnissera i xarcutera. La Laura mostra com elabora els seus productes de forma tradicional i manual, destacant la seva creativitat a l'hora d'innovar amb embotits únics que incorporen ingredients de proximitat, com la carn de cabra blanca de Rasquera, o gustos originals com el roquefort, la poma o el cava. En aquest primer capítol la Maria Espetek té la oportunitat de fer un fuet amb les seves pròpies mans.
En aquest segon capítol de la secció "Catalans d'abans", el reportatge es trasllada a Mont-roig del Camp (Baix Camp) i al taller de la protagonista. En aquesta ocasió, l'entrevistada és la Cristina, una emprenedora que treballa com a joiera artesana. La Cristina mostra la seva faceta més creativa explicant com personalitza peces úniques, com joies amb empremtes dactilars o siluetes de la muntanya de l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca, i ensenya el procés tècnic des de la fundició, soldadura i texturitzat de la plata mentre elabora un anell conjuntament amb la presentadora.
En aquest tercer lliurament de "Catalans d'abans", el reportatge continua a Mont-roig del Camp per visitar el taller de "L'Invisible Titelles". El protagonista de l'entrevista és en Joan, un apassionat titellaire que es dedica a l'elaboració artesanal de titelles i a la creació d'espectacles tant per a públic familiar com per a adults. En Joan explica el seu procés creatiu "a la cuina" del seu taller, on fabrica les figures manualment utilitzant tècniques com el paper matxer, i comparteix la seva trajectòria vital i professional, destacant com va convertir la seva vocació en el seu ofici actual després de tota una vida vinculat al món del teatre i les titelles.
En aquest quart episodi de "Catalans d'abans", ens desplaçem fins ciutat de Lleida per visitar la Fundació Ilersis, un centre dedicat a la inclusió social i laboral. En aquesta ocasió, l'entrevista té un caràcter col·lectiu i especial, ja que coneixem l'equip de La Màxima, una companyia de teatre formada per persones amb discapacitat que treballen l'ofici d'actors i creadors escènics. Durant el reportatge, es destaca la tasca artesanal i creativa que hi ha darrere de l'escenari, des de la fabricació manual de titelles i l'escenografia fins a l'assaig de les representacions, posant en relleu com l'expressió artística es converteix en una eina d'emprenedoria social i empoderament personal per a tots els seus integrants.
En aquest cinquè episodi de "Catalans d'abans", visitem la ciutat de Tarragona per conèixer la companyia de teatre Dissidènt.cia. Les persones entrevistades són de Reus, joves creadors que exerceixen l'ofici d'actors, dramaturgs i productors musicals. Durant el reportatge, expliquen com el seu projecte neix de la necessitat de combinar el teatre musical amb l'art del drag i la reivindicació política, destacant la seva voluntat de trencar normes socials i rols de gènere. La peça posa en relleu tant la seva capacitat creativa en l'adaptació d'obres com "Missa Pagesa" com les dificultats burocràtiques i la manca de suport institucional que sovint han d'afrontar les companyies joves per tirar endavant els seus projectes.
En aquest sisè episodi de "Catalans d'abans", ens traslladem al municipi de Miravet (Ribera d'Ebre), un poble amb una identitat profundament lligada al fang gràcies a la seva proximitat al riu. El protagonista de l'entrevista és el Ferran, un experimentat mestre terrissaire i ceramista que regenta Ceràmiques Ferran. En Ferran ens mostra com transforma el fang en peces tradicionals com els "pitances" o els "mandonguers", explicant la història d'un ofici que ha practicat durant gairebé 50 anys i que ara continua amb el relleu generacional del seu fill. En destaquem la necessitat d'adaptar la terrissa artesanal als temps moderns per sobreviure a la competència industrial, mantenint vius els mètodes de cocció i modelat que defineixen aquest art ancestral del territori.
En aquest setè episodi de "Catalans d'abans", ens desplacem fins al municipi de Riudoms (Baix Camp) per descobrir un projecte que uneix la tradició industrial amb el disseny creatiu. La persona entrevistada és la Sílvia, una emprenedora autodidacta que exerceix l'ofici de dissenyadora de complements i objectes decoratius sota la seva marca Silonpins. La Sílvia explica com ha transformat elements quotidians d'una fàbrica d'agulles on treballa des de fa gairebé tres dècades, com ara imperdibles i cintes mètriques, en peces artístiques que van des de llums i barrets fins a bijuteria innovadora. Destaquem el valor de l'emprenedoria arrelada al territori, la col·laboració entre artesanes i la capacitat de crear un llenguatge propi a partir dels objectes més petits i inesperats.
En aquest vuitè episodi de "Catalans d'abans", viatgem a la ciutat de Girona per conèixer la història de l'Aitor, un emprenedor que ha convertit la seva passió per la música en el seu projecte de vida sota el nom artístic de Zoet. L'entrevistat, exerceix l'ofici de cantant i compositor, explica com la música ha estat la seva eina de transformació i alliberament personal, especialment després de superar etapes de repressió i dificultats laborals. Visitem els escenaris de la seva infància i adolescència a Girona, on l'Aitor desgrana com les seves vivències i la seva identitat s'entrellacen en les seves lletres, com es reflecteix en el seu treball "Brabata", oferint una proposta musical que neix directament de l'emoció i la recerca de la pròpia essència.
En aquest novè episodi de "Catalans d'abans", ens desplacem fins a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) per conèixer un ofici amb segles de tradició. La protagonista és l'Anna, una emprenedora que exerceix l'ofici de mestra cistellera. L'Anna ens mostra com treballa artesanalment les fibres vegetals per crear peces úniques, destacant la importància de mantenir viu aquest saber fer que forma part de la identitat d'aquest ofici, el valor de l'herència del coneixement, la paciència, la destresa manual i la connexió amb la natura que defineixen la cistelleria, un art que reivindica el valor de les coses fetes a mà i la sostenibilitat.
Avui m'acompanyeu fins a Tàrrega per conèixer l'Albert, de Relleu i entorn. Amb ell descobrirem la duresa i la bellesa de l'ofici de marger, la importància del treball en equip i el valor d'aquesta bioconstrucció de quilòmetre zero per protegir el nostre paisatge i fomentar la biodiversitat.
Vols sortir a Catalans d'Abans i compartir la teva iniciativa emprenedora i creativa?
Si tens un projecte emprenedor, artesà, creatiu, amb valor històric o socials que mereix ser conegut, i especialment si et dediques a un sector invisibilitzat i vols ser la veu d'aquest col·lectiu? Catalans d'Abans et busca!!
M'encantaria conèixer-te i ajudar-te a inspirar altres amb la teva història!
📩 Contacta'm i junts/es farem brillar la teva iniciativa!
Un projecte de Clarís Llaó Baiges / Maria Espatek. “Jo, el meu Àngel de la Guarda” és una obra audiovisual autobiogràfica que convida a submergir-se en el procés de renaixement personal a través de l’art. És una confessió escènica, un viatge que parteix del dolor més ín tim per trobar en la creació la via per sanar-se. En el primer capítol, Clarís , l’escenari es converteix en un espai de memòria congelada. Cara a cara davant del mirall, amb l’aigua prenent protagonisme com llàgrima, ofec, és mirall, espai de calma o destrucció. L’element líquid envolta la figura, la desdibuixa i la torna a formar, com si la pròpia existència es purifiqués entre respiracions contingudes. A través de “Hartita de Llorar” de La Xispa, el cos esdevé vehicle del dolor, i cada gest s’arrossega entre la densitat del record i la necessitat d’alliberar-lo. En el segon capítol, Maria Espetek emergeix com a presència reveladora, no com una altra persona, sinó com la pròpia essència que, en t...
Comentarios
Publicar un comentario