Jo, el meu Àngel de la Guarda

 

Un projecte de Clarís Llaó Baiges / Maria Espatek.

“Jo, el meu Àngel de la Guarda” és una obra audiovisual autobiogràfica que convida a submergir-se en el procés de renaixement personal a través de l’art. És una confessió escènica, un viatge que parteix del dolor més ín
tim per trobar en la creació la via per sanar-se.

En el primer capítol, Clarís, l’escenari es converteix en un espai de memòria congelada. Cara a cara davant del mirall, amb l’aigua prenent protagonisme com llàgrima, ofec, és mirall, espai de calma o destrucció. L’element líquid envolta la figura, la desdibuixa i la torna a formar, com si la pròpia existència es purifiqués entre respiracions contingudes. A través de “Hartita de Llorar” de La Xispa, el cos esdevé vehicle del dolor, i cada gest s’arrossega entre la densitat del record i la necessitat d’alliberar-lo.

 

En el segon capítol, Maria Espetek emergeix com a presència reveladora, no com una altra persona, sinó com la pròpia essència que, en trobar-se amb l’art, es reconcilia amb si mateixa. El drag és l’art fet carn, la manifestació del que vol viure, reivindicar i transformar. En aquesta trobada, la veu de “Quedate conmigo” de Pastora Soler, ressona com una pregària de reconeixement i empoderament, un diàleg amb el propi reflex com en el primer capítol Clarís, però en aquest cas usant l’art com a eina de transformació i sanació.

 

El projecte planteja la necessitat d’esco

ltar-se, d’acollir-se i de permetre que un mateix sigui el pont entre el sofriment i la curació. “Jo, el meu Àngel de la Guarda” és una celebració de la vulnerabilitat com a força, una proposta d’autosanació a través de la bellesa, i un homenatge a la potència de la identitat creativa.